Amics per sempre!

Aquesta entrada la dedico a tots el meus companys de màster, i ara ja… AMICS!

Hola a tots!!

Aquest llarg camí que hem iniciat junts s’acaba aviat, però a partir d’ara en comença un altre de més intens on molts de nosaltres tindrem l’oportunitat de fer realitat algun dels nostres somnis.

Aquí falta gent! Espero poder tenir aviat una fotografia on hi siguem tots!!

M’agradaria escriure unes paraules per a cadascun de vosaltres. Som-hi doncs!

ALEJANDRO: Mi “pepero” favorito. Hemos compartido muchos momentos juntos, sobretodo este último cuatrimestre. Me encanta como disfrutas de cada momento que vives y tu manera tan positiva de ver las cosas. Espero que tengas mucha suerte en todo lo que te propongas y recuerda todos los consejos para que te salga niña!!! 🙂

DAVID: El crack de la informàtica. Un noi tímid però que es fa estimar! Mica en mica et vas deixant conèixer. No hem compartit massa moments junts, però espero poder-los tenir en aquesta nova etapa que engeguem! Molta sort! I tranqui, que a la propera trobada et porto una amiga soltera! 🙂

ÈRIC: El chico para todo. Vam compartir projecte i mals de cap amb el primògraf, però amb lo manetes que ets ens vas treure les castanyes del foc. Has estat company de classe i company de festes. No has dubtat mai de donar un cop de mà quan se t’ha demanat i on hi havia teatre allà estaves tu. Et desitjo molta felicitat en aquesta nova vida que ara comences amb la parella i ja ens avisaras quan hi hagi campanes de boda!!! 🙂

GERARD: El líder. El más conocido por todos. Te has preocupado por todos y cada uno de nosotros. Tienes un gran corazón y te haces querer. Nos has hecho pasar muy buenos ratos en clase y fuera de ella. Compi de fiesta, de charlas nocturnas, de masterchef group, de primógrafo, de poesías, etc. Siempre ahí! Y… por cierto, a la que podamos ir a Mallorca, te llamo para vernos! Me ha encantado conocerte! 🙂

ISAAC CARLES: El noi de Calella. Aquest últim quadrimestre ens hem pogut conèixer una mica més. Amb un posat tot pagesot i tranquil ens has fet riure molt amb les exposicions improvisades. Espero que puguem compartir més moments junts a partir d’ara. T’esperem a la bbq! 🙂

ISAAC SOLA: El fiestero nº 1, el pipiolo. No pares!! Cada setmana alguna farra!!! Però tot i així, quan s’hi ha d’estar, hi acabes sent! Compi de grup al primer quadrimestre. Mano a mano al gener. Va ser dur però ens en vam sortir! M’encanta com ets! I ens has fet passar molt bons moments. Has estat sempre a tot arreu des del principi de curs. Un plaer tenir-te a prop! 🙂

ISAAC TAN: El soltero de oro. D’aparença tímida i tranquil·la… Deixa’l anar!! Un cop t’agafa confiança no hi ha qui el pari!! Amic dels teus amics i amb un gran cor. Ets un crack a l’aula. M’agrada la teva seguretat davant dels alumnes! Estic segura que arribaràs lluny i aconseguiràs el que et proposis! A veure si la lio bé el dia de la bbq… T’imagines que funciona?! 😉

JAVI: El abuelo cascarrabias. El disrupter number 1… Menos mal que nos tenías a todos nosotros porque mira que has sufrido este máster…!!! Nos hemos reído mucho contigo y que sepas que en octubre nos tienes a todos en el aperitivo de la boda y luego en la barra libre! Disfruta de la vida, que son dos días!! Nos vemos en la bbq!! 🙂

JOAN: L’home de seny… o això semblava. Com ens has fet riure a cada presentació que has fet. I com em vas fer patir quan vas perdre totalment l’autoritat. Quin crack!! Ningú et feia cas i tu seguies amb el teu discurs… Sí senyor!! I amb aquest parlar de Lleida, que de vegades perdem el fil… Un home calmat, pacient, tranquil. Company de nit i de whatsapps a hores intempestives. Gràcies per acompanyar-me en aquestes nits tan llargues! 🙂

JORDI: Un dels de la via lenta. És cert que al primer quadrimestre gairebé no vam tenir relació. Us vèiem poc! Però aquests últims mesos ens hem pogut conèixer una mica millor. Et desitjo molta sort en el què queda de màster! Espero que t’animis i vinguis al dinar de la setmana que ve! 🙂

JOSE: El responsable, el centrado. El chico que va abriendo su corazoncito poco a poco. Como nos habéis hecho reir con los vídeos! Hemos sido parte de vuestros proyectos. Os hemos acompañado a lo largo de todo el trayecto! Sé que últimamente estás más decaído y quiero que sepas que estamos contigo! Lo harás genial, seguro!! Una vez acabe esto, no te escapas de quedar con nosotros y celebrarlo a lo grande!! Un beso fuerte y muchos ánimos! Ya queda muy poco! Un útlimo empujón! 😉

LURDES: El somriure personificat. Sempre estàs alegre, contenta, amb un somriure als llavis, mai una mala cara. Una de les noies més importants de la història de la ciència i la tecnologia (Xavi Gómez, 2015). Gràcies per col·laborar en els nostres projectes! Ohhh!! My boyfriend!! Ohhh!! 🙂 I per fer-nos participar en els vostres. T’esperem al dinar amb la parella!

MERITXELL: Una altra de les noies més importants de la història. Compi de professió i d’algunes activitats de grup de complements. Aquest quadrimestre no hem pogut compartir massa moments juntes, però espero veure’t a les properes trobades que fem després del màster. Molta sort!! 🙂

NAÏM: La portaveu. La presi del grup i component del trio la la la. Naïm for president!! Una noia responsable, valenta, sensible i simpàtica. Per mi ha estat un pes important en el màster, i molt més en aquests últims mesos en què hem creat un lligam més fort encara. No et deixis trepitjar! Confia en tu mateixa i podràs aconseguir el que et proposis! Sigues forta! Espero que no perdem el contacte! I… escolta, que volem anar de boda!!! 🙂

PERE: El papi de la família. Ets el més veterà i el més calçaces!! Tenim molt clar qui mana a casa! A l’igual que el Jordi, ens hem conegut una mica més en aquests últims mesos, però espero que ens seguim trobant de tant en tant. Així que prepara-li un bon dinar a la teva dona el dia 21, vine a la bbq i, a la nit, un bon fi de festa per compensar la jornada!! 😉

SUSANA: El meu puntal en aquest màster. Des del primer dia fins l’últim. Què haguéssim fet l’una sense l’altra?! Ens hem ajudat en els moments difcils i hem estat presents en tots els bons. Compi de tristeses i alegries. Inventora dels “seminaris”. Guerrera donde las haya. Estic convençuda que t’anirà tot genial perquè tens molta empenta i moltes ganes de fer coses noves! Molta sort en aquesta nova etapa que ara comença!!! I crec que gairebé ja podem dir que hem superat una prova de foc amb els nostres respectius. I per celebrar-ho, perquè no anem a pel tercer?! 😉

TONI: El mejor compañero de batallas. Compis de grupo durante todo el máster. Eres un amor! Me ha encantado poder compartir este largo camino a tu lado. Creo que nos hemos ayudado y compensado en todo lo que hemos hecho. Lo hemos sufrido de principio a fin. He estado muy a gusto contigo y te deseo lo mejor!!! Eres un crack! Me encantas! 😉

XAVI: El pare todoterreno. El que sap una mica de tot. Mira que semblaves tímid al principi! I com ens vas fer patir…!! Sempre a última hora. Però al final ho feies de conya!!! Amb la família sempre en ment. Ja tinc ganes de conèixer-los a tots, en persona! Un home sensible, agradable, tendre, tranquil, en fi… un tros de pa. Ets genial! Serà fàcil recordar-te. I espero que no ens perdem de vista! 🙂

Tots vosaltres ja formeu part de la meva vida i n’estic segura que aquesta relació durarà molts anys. Si tot va bé, serem companys de professió i de la mateixa manera que ens hem ajudat durant tot aquest any, segurament ho continuarem fent al llarg d’aquesta nova etapa.

Moltes gràcies per la vostra companyia! Al costat vostre tot ha estat més fàcil!!

US ESTIMO MOLT!!

Reflexions finals

El Toni ens va demanar una última cosa, que féssim vàries reflexions, començant pel màster en general, seguint per l’assignatura d’Innovació i acabant pel professor. Vamos allá!

MÀSTER DE FORMACIÓ AL PROFESSORAT D’ESO I BATXILLERAT

Tinc moltes coses al cap per dir sobre el màster. A veure si sóc capaç de sintetitzar-les una mica.

Primer de tot, el màster en general m’ha agradat molt i crec que he après moltíssimes coses que podré aplicar en un futur, espero que proper. Però sí que haig de dir que no he tingut temps de gaudir-lo com m’hagués agradat fer-ho.

Això del Pla Bolònia és una bogeria!!! En el meu cas, amb dues criatures molt petites a casa, i bastant rebels, ha estat molt i molt dur. Tot el pes de feina a fer a casa era complicat de gestionar, entre les pràctiques als matins i la família i/o màster a les tardes, només podia dedicar-me a fer “deures” a partir de les 12 de la nit (si no era més tard), quan començava a estar tot tranquil a casa meva… Us podeu imaginar les hores que he dormit aquest any… Millor no ho feu…

Estic convençuda que sortim força preparats en relació a fer un petit canvi en la manera d’ensenyar dins del sistema educatiu. Però també crec que sortim molt coixos de continguts de la matèria en què haurem d’impartir les classes. La tecnologia abasteix camps molt diversos i cadascun de nosaltres està especialitzat en un d’ells. La resta se’ns escapa! No sé si es podria plantejar de donar més continguts propis de tecnologia per sortir una mica més preparats en aquest sentit. En el meu cas, per exemple, de tot el tema de programació i robòtica no en tinc ni idea!!! No ho he tocat mai!! I ara mateix m’angoixa haver de donar classes d’algo que no domino en absolut. M’haig de posar les piles ja! Per això dic, que com a mínim en aquesta especialitat, seria important formar-nos una mica més en els continguts que haurem de donar.

Ho he repetit moltes vegades durant el màster… les lleis estan mal fetes!!! No em van deixar matricular en l’especialitat de matemàtiques perquè consideraven que un arquitecte tècnic no en sap prou com per donar classes a secundària i batxillerat, en canvi sí que creuen que són capaços de donar tecnologia quan potser no han trepitjat mai un taller i hi ha molts camps de la matèria que tampoc han tocat mai… En fi… Crec que és injust!!

INNOVACIÓ DOCENT I INICIACIÓ A LA RECERCA EDUCATIVA

L’assignatura d’Innovació m’ha semblat molt interessant ja que se’ns han donat molts recursos i idees per portar a les aules amb els nostres futurs alumnes.

Hi ha hagut classes molt feixugues de continguts, altres que han estat molt amenes, hem assistit a conferències, hem fet alguna sortida, etc. Crec que s’ha compensat força.

El tema de la gamificació, ja el vaig comentar en una entrada anterior. Es podria donar més cap al principi de l’assignatura i treballar-ho una mica més. Ens va agradar bastant!

En relació a les tasques a realitzar durant l’assignatura. Les comento una a una.

Llibreta de classe: Blog

L’inici va ser desastrós. No havia fet mai un blog. No sabia per on començar i el Toni no em va ajudar gens a desencallar-me en els problemes que tenia. Tret d’això i després de moltes hores de dedicació, li vaig anar agafant carinyu i ara m’agrada i tot. Crec que és un bon treball i una manera diferent de presentar les activitats demanades. M’ho anoto, però amb ajudes en el seguiment, si us plau!

Treball individual: Article

Bé, de l’article ja sabeu què en penso. No m’ha agradat l’activitat plantejada i per mi ha estat un mal de cap constant durant tot aquest quadrimestre. Trobo que és un bon exercici quan s’ha pogut realitzar una pràctica amb els alumnes i s’hagin pogut obtenir uns resultats pendents d’anàlisi. En aquest context sí que ho trobo un treball interessant. Però no era el cas.

Treball en grup: Vídeo

Aquest treball era similar al que ens proposaven a Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundària II. Fer un vídeo. El contingut era diferent, però el procés no. Ben bé encara no he entès l’objectiu d’aquest treball. Si era aprendre a utilitzar algun programa d’edició de vídeo, l’objectiu s’ha perdut pel camí. Si era aquest, que ja m’hagués agradat aprendre’n, l’activitat estava mal plantejada. Si l’objectiu era treballar en grup, gestionar les tasques i planificar la feina, l’objectiu s’ha aconseguit. Amb el temps de què disposem en tot el màster (limitat) és normal que cada component del grup faci les tasques que millor sap fer i més domina. Crec que se li podria donar una volta més al plantejament del treball segons quin sigui l’objectiu a assolir pels alumnes.

TONI HERNÁNDEZ FERNÁNDEZ

Toni, què t’haig de dir? 🙂

Les classes m’han agradat força. Unes més que d’altres. És normal. Però tret d’alguna sessió puntual, crec que te les has treballat i n’hem pogut gaudir tots junts. No ha de ser fàcil intentar sorprendre cada dia els teus alumnes, així que et felicito, perquè a mi, personalment, sí que m’aportaves alguna cosa nova a cada sessió.

Referent al seguiment i ajudes durant l’assignatura, crec que, a mi, m’ha faltat algo. Ja ho he comentat abans. El tema del blog, per exemple. Et vaig demanar ajuda al principi perquè no sabia com fer una cosa concreta i encara estic esperant resposta. Em va costar arrencar però quan ho vaig fer tampoc n’he tingut un seguiment teu. Així com hi havia blogs que comentaves cada setmana, del meu, nunca se supo… I ho he trobat a faltar. I més en una activitat que sabies que no dominava gens, que m’angoixava i que una mica de suport i ànims m’hagués anat de conya.

Crec que ets una persona que estimes la teva feina, que t’agrada el que fas i gaudeixes dia a dia de la teva professió. M’emporto moltes coses bones de tu, de veritat.

Però… t’haig de confessar que em faras patir fins l’últim dia del màster!!! 🙂

Arreveure! Ha estat un plaer!

The last day

Ahir, per fi, va ser l’últim dia de classe presencial del màster. Això ja s’acaba!!

L’última sessió la vam dedicar a presentar els treballs de grup, en què havíem d’editar un vídeo d’un projecte per portar a l’aula.

Intentaré fer un comentari de cadascun dels grups.

Grup 01: Crea la teva pròpia bijuteria

El vídeo em va agradar molt, sobretot la part en què van mostrant tota la bijuteria creada al taller i la manera de mostrar-la. El vaig trobar molt original. I, com no?, faltava el toc d’humor del grup a la part final del vídeo… 🙂

Grup 02: Semaflòstic

El vídeo que van presentar era la continuació del vídeo de presentació del projecte. Originals i recordant-nos a tots i cadascun de nosaltres. No esperàvem menys de vosaltres!! 🙂 Crec que va ser amb el que vam riure més.

Grup 03: Construcció d’un forn solar

El vídeo d’aquesta presentació era una reflexió sobre la importància del projecte. El vídeo en sí no era la part important, sinó que van ser els únics que van fer algo diferent, una app, la que tindrien els alumnes per començar a fer el projecte al taller a través d’un joc de pistes. Va estar molt bé, diferent.

Grup 04: La torre de les 5 monedes

El vídeo de la torre de paper tenia l’objectiu de motivar els alumnes i animar-los a ser capaços d’aconseguir el repte que els proposaven. Va estar bé. Era un vídeo de presentació del projecte per als alumnes i una aposta clara dels projectes creatius i “oberts” en relació al seu disseny.

Grup 05: Construeix el teu propi cotxe

El vídeo va estar bé. Hi havia una part explicant el projecte i on es podien trobar les dificultats i una altra amb una gran dosi d’empenta al sector femení a participar d’aquests projectes i animar les noies a seguir un camí més científic i tecnològic en la seva formació.

Grup 06: Pont autorportant de Leonardo Da Vinci

Vam ser l’únic grup que no va fer el vídeo del nostre projecte, sinó el que vam rebre de TEC1. Se’ns va ocórrer una petita història on contextualitzar el projecte i ens hi vam llençar. I aquest és el resultat:

Així va anar la sessió d’ahir. I… esto es todo, amigos!

Macroprogramación 2000

Dimarts passat vam fer l’última classe d’“Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundària II”. Igual que farem aquesta tarda a Innovació, la sessió la vam dedicar a exposar els vídeos de les macroprogramacions, el treball en grup que ens havíem demanat.

Ens ho vam passar molt bé, sobretot amb els vídeos de la nostra classe, TEC2. Va ser una sessió diferent i molt divertida. A veure avui com va!

Us deixo aquí el vídeo que va presentar el nostre grup sobre la macroprogramació per a 3r d’ESO:

Sí, se’ns en va anar una mica l’olla… i què? 🙂

Gràcies a tots els companys de TEC2 per ajudar-nos amb la realització del vídeo!! Sou genials!!

Gràcies també per acompanyar-me en aquest trajecte tan dur però gratificant. Sense vosaltres res hagués estat igual!

I també vull donar les gràcies al Joan Domingo, el profe, per facilitar-nos la feina dia a dia, per connectar tan bé amb nosaltres i per transmetre’ns la passió per la seva professió. Que sàpigues que m’emporto un munt de consells teus a la butxaca!! Gràcies per tot!

Compis!! Ens veiem d’aquí una estona per fer una nova festa!! Fins ara! 🙂

Qüestions finals… finals

Molt bé, útlims deures del curs, ara si!

Quins són per a vosaltres els principals reptes de l’ensenyament actual?

Un dels principals reptes de l’ensenyament és arribar per igual a tot l’alumnat dins de la dificultat que suposa tenir més de 30 adolescents amb diferents rendiments acadèmics, alguns d’ells amb necessitats educatives especials, d’altres amb històries familiars molt dures, joves amb problemes sense diagnòstic, nois i noies amb rebuig escolar, gent que va a classe 1 dia de cada 3 mesos, etc.

A cada grup hi ha tantes històries com alumnes hi ha i és difícil cobrir totes les necessitats sense els recursos suficients.

És molt maco parlar d’escoles inclusives i queda molt bé dir-ho de cara enfora, però ja m’agradaria veure quines d’aquestes escoles realment ho són.

Crec que hi ha molt per fer en aquest camp i a part dels recursos necessaris per aconseguir que cada alumne tingui el que necessita, s’han de buscar alternatives i metodologies per tal de poder abastar-ho tot.

En quins àmbits de l’ensenyament creieu es pot innovar més de forma significativa?

S’ha d’intentar innovar en qualsevol àmbit. No ens podem queixar del sistema educatiu i no buscar-ne solucions ni donar noves propostes.

S’han fet molts estudis en el camp de l’educació emocional i crec que s’hi ha de posar més èmfasi. S’ha demostrat en projectes de diferents escoles que aconsegueixen formar alumnes més competents i autosuficients, que aprenen a gestionar molt millor les seves emocions i que són capaços de prendre decisions amb més seguretat.

Un altre camí per innovar de manera significativa és la ludopedagogia. Crec que és un camp que pot donar molt de sí entre l’alumnat. Ells se senten identificats i els agrada i el fet d’apropar l’ensenyament i l’educació a través del seu entorn més proper els pot arribar a motivar i crear un interès per allò que pretenem transmetre’ls.

Bàsicament, allà on podem incidir més significativament i de manera immediata és en les metodologies que utilitzem a l’aula per impartir les nostres classes. Hem d’intentar fugir de les classes magistrals i més tradicionals i donar peu a noves maneres d’ensenyar. Ja comencem a tenir molts recursos per provar (ABP, flipped classroom, etc.) i segur que se n’estudiaran molts més. És una de les coses que pot anar provocant el canvi que es necessita en l’ensenyament actual, encara que sigui a nivell intern de cada aula.

Quin pot ser el vostre paper a l’ensenyament?

Aquestes últimes setmanes m’he enganxat completament al llibre de Carlos González: “Veintitrés maestros, de corazón. Un salto cuántico en la enseñanza”. M’encanta la seva manera de veure la docència i la seva nova manera d’educar.

El fet de poder portar a terme el seu experiment amb alumnes reals dóna peu a veure que tot és possible! Les seves classes són un repte dia a dia, hi ha una connexió brutal amb els seus alumnes i els ha convertit en els investigadors i els creadors del seu propi aprenentatge.

Gràcies al màster m’han sabut fer veure que hi ha moltes coses més enllà de l’educació i l’ensenyament tradicional que estàvem acostumats a viure. Ens hem queixat molt de l’actual sistema educatiu que ja hem vist que no funciona. I aviat tindrem l’oportunitat de poder actuar des de dins!! Estic nerviosa, però alhora desitjant poder començar a posar el meu granet de sorra en tota aquesta història.

Espero poder transmetre la meva passió per ensenyar i que els meus alumnes gaudeixin del seu aprenentatge. M’agrada molt l’aprenentatge basat en projectes (ABP) i crec que és una bona eina per intentar motivar els alumnes. De ben segur que miraré d’utilitzar sovint aquesta metodologia, entre moltes d’altres que ens heu donat l’oportunitat de descobrir en aquest màster. Intentaré involucrar-me al màxim amb la comunitat educativa del centre on pugui treballar per tal de facilitar la relació i la comunicació entre tots els seus membres.

Com ja sabeu, jo sóc pro-matemàtiques, però la llei, ara per ara, només em deixa impartir classes de tecnologia. Em queda molt per aprendre i tinc ganes de renovar-me i formar-me. Això és clau i més en el camp en el que m’hauré de moure. Les tecnologies avancen a marxes forçades i hauré de ser capaç d’estar al dia de tot plegat.

Espero no ser una profe més per als meus futurs alumnes. Tinc el desig que em recordin i poder arribar a ser un dels seus referents com ho han estat alguns professors per a mi al llarg de la meva vida.

Gràcies per tot i… arreveure!!

Últim dia feixuc…

Toni, per ser l’útlim dia de classe de “teoria”, va ser bastant feixuc, no? Hagués estat bé alguna activitat diferent per fer més amena la sessió. Ens esperàvem alguna moguda de les teves i no l’hem tinguda. És el problema d’intentar innovar a cada classe, que quan no ho fas, es troba a faltar… 😦

I estic d’acord amb el Toni, el meu compi de grup, que el tema de gamificació l’hauríeu de donar més al principi. Crec que ens ha agradat força a tots i és un tema que es pot explotar molt i que als alumnes els agrada. Ja ens informaràs com ha acabat el teu curs gamificat. Si ha donat bons resultats o no. Estic segura de que sí. 🙂

Anàlisi del model EFQM

Durant la sessió de dilluns vam estar analitzant, un a un, tots els criteris de què consta el model EFQM.

El Toni ens va deixar deures per casa on havíem de contestar tot un seguit de preguntes de cada criteri i sobre el centre de pràctiques. Som-hi doncs!

1. ORIENTACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA

Hi ha comunitat educativa al vostre centre? Com es veu o es manifesta?

Al centre on he estat realitzant les pràctiques sí que hi ha una comunitat educativa visible. Hi ha una bona relació alumnes-professors-famílies així com amb diferents entitats del municipi que col·laboren amb l’institut.

Les famílies participen de la vida del centre a través de l’AMPA, de les quals, més del 90% en són membres. L’AMPA es fa càrrec, entre d’altres serveis, d’organitzar activitats extraescolars, dotar de llibres per al pla lector, vendre llibres i material a l’inici del curs, fer una botifarrada a la jornada de portes obertes, subvencionar la bibliotecària i l’assistent d’estudis del centre, etc.

2. LIDERATGE I CONSTÀNCIA DELS OBJECTIUS

Canvien molt sovint els càrrecs del centre? Els coneixeu? Què n’opineu? Són actius o sobreviuen al dia a dia?

Just quan finalitzi aquest any hi haurà un canvi de direcció després de molt de temps ja que la directora actual es jubila l’any que ve.

Tinc la sort de conèixer la direcció del centre i alguns professors i caps de departament ja que sóc ex-alumna i encara hi ha professors que havia tingut jo a classe.

La veritat és que hi ha força moviment de docents interins, però la resta són fixes i fa molts anys que hi són.

Treballen molt la innovació i participen de força projectes externs, o com a mínim hi ha l’inicitiva. La problemàtica que he pogut percebre és que el fet que hi hagi tant moviment de docents fa que no s’impliquin al màxim, tot i que intentin col·laborar.

3. ORIENTACIÓ CAP A RESULTATS

Quins resultats té el centre en proves externes? Són públics?

La veritat és que no tinc constància dels resultats del centre en les diferents proves externes i ni tan sols sé si els fan públics o no. Imagino que no, perquè he intentat fer una recerca i no he trobat res. Però ho desconeixo.

4. DESENVOLUPAMENT, IMPLICACIÓ I RECONEIXEMENT DE LES PERSONES.

Com es reconeix a les persones la seva tasca? Es fa? Es motiven?

El centre participa en diferents programes educatius externs, per als quals es fomenta molt la participació de l’alumnat, com per exemple les Proves Cangur, el Campus Ítaca o el Programa Argó, entre d’altres, en què els nois i noies reben un reconeixement per la feina feta i se’ls recompensa.

En el cas del professorat, no sé si hi ha algun tipus de reconeixement o incentius per les tasques que desenvolupen.

5. GESTIÓ PER PROCESSOS I FETS

Quins projectes cooperatius entre departaments o de centre hi ha?

Fa 3 o 4 anys van incorporar al centre el “Pla d’impuls a la lectura” per tal de millorar la comprensió lectora dels alumnes. Cada dia han estipulat mitja hora de lectura en què tot el centre llegeix i no es fa cap altra activitat. D’aquestes lectures en fan presentacions, treballs, etc.

Hi ha també el projecte d’inclusió en el qual hi participen diferents departaments, entre els quals hi ha el de tecnologia, on jo he pogut estar, en què hi col·labora fent projectes al taller que formen part de la proposta del centre.

N’hi ha més, però no en tinc massa informació.

6. DESENVOLUPAMENT D’ALIANCES

Quins agents externs col·laboren amb el centre? Com i què aporten o fan?

Al municipi hi ha varies empreses que col·laboren amb el centre amb les assignatures d’estada en empreses o bé amb els nois i noies de l’aula oberta. L’institut és l’única escola de secundària que hi ha al poble i el poble és molt familiar i proper. La majoria d’empreses i/o entitats tenen algun membre de la família (fills, nebots, néts…) al centre així que es veuen gairebé obligats a col·laborar i ho fan de gust.

7. APRENENTATGE, INNOVACIÓ I MILLORA EDUCATIVA

Quan, com i què fa el professorat per a millorar?

La majoria de professors del centre duen a terme una formació continuada, ja sigui per pròpia voluntat i per curiositat i interès per segons quins temes o bé a través dels cursos subvencionats per al cos de docents del Departament d’Ensenyament.

Hi ha uns quants professors que tenen molta empenta per fer coses noves, fer propostes de projectes innovadors per al centre, col·laborar en projectes actuals, etc. Però n’hi ha molts d’altres que només s’hi oposen i tampoc busquen alternatives. És a dir, n’hi ha que s’impliquen molt amb els projectes del centre i altres que passen de tot.

De vegades s’ha volgut innovar des d’algun departament però no ha estat possible per falta de recursos econòmics.

8. RESPONSABILITAT SOCIAL

Com es fomenta la reflexió ètica?

Al centre hi ha un pla d’acció tutorial on es treballa molt aquest tema. També organitzen una gran quantitat de xerrades, tallers, etc. per a tots els alumnes de l’escola (segons nivells, temes…).  I de fet, a qualsevol assignatura es tracta transversalment a partir de petits debats generats a arrel del contingut donat a la sessió.

9. PLANIFICACIÓ I ESTRATÈGIA

Quins elements de flexibilitat hi ha en el que es planifica?

El que he pogut veure a l’institut és que van molt sobre la marxa. Hi ha una planificació inicial dels esdeveniments o dels projectes però ho van modificant i canviant en funció de la situació que se’ls va presentant. Hi ha moltes decisions d’última hora.

Qualitat educativa i excel·lència

Després de “jugar” una estona amb el Kahoot! a classe, va començar la sessió.

La primera activitat que se’ns va demanar va ser fer una definició de qualitat educativa i excel·lència.

Doncs bé, al nostre grup vam definir qualitat educativa al fet d’aconseguir que l’alumnat arribés a assolir els objectius de l’etapa (competències bàsiques a l’ESO), atenent a la diversitat, amb els recursos econòmics, materials i humans de què disposi el propi centre.

En el cas de l’excel·lència, creiem que va lligada amb els resultats d’aquesta qualitat educativa, aconseguir la qualitat màxima, que TOTS els alumnes hagin estat capaços d’assolir les competències bàsiques.

Un cop vam tenir més o menys clars aquests dos conceptes, el Toni ens va demanar que reflexionéssim sobre quins punts creiem que el nostre TFM incidia sobre la qualitat educativa i/o l’excel·lència.

El meu TFM tracta d’elaborar un treball de síntesi per a alumnes de 3r d’ESO en què el tema principal envolti el món tecnològic.

Qualsevol treball de síntesi està subjecte a treballar totes i cadascuna de les competències bàsiques de l’ESO. En el meu cas concret estic elaborant un projecte integrat on es toquen transversalment totes les matèries i on s’aprofiten convenientment tots els recursos de què disposa el centre. Es fa una atenció a la diversitat per tal d’assegurar l’equitat entre l’alumnat.

Kahoot per les venes!!!

Dilluns passat, una altra vegada!! Toni, quants recursos tens?!?! Una nova classe, diferent i que em va encantar!! Bé, la primera part bastant més que la resta…

Arribem a classe i teníem al projector un joc preparat i esperant que ens hi registréssim. El “KAHOOT“!! Qué xulu!!! En poca estona es va crear un ambient a l’aula de molt bon rotllo. El Toni ens havia preparat un petit “examen/qüestionari” en forma de joc per comprovar qui es llegia tota la documentació que penjava a la plataforma moodle abans de les sessions.

La veritat és que al principi jo anava molt perduda i a la primera pregunta no sabia ni què havia de fer… i mira que sabia la resposta!! Tot i així, vaig quedar força bé! 🙂

Després del joc, que ens va encantar a tots i ens va fer veure noves metodologies per aplicar a l’aula, la sessió va seguir amb els continguts que tocaven, que ja no va ser tan divertit. 😦

Doncs bé, em va agradar tant aquest recurs que aquest matí l’he utilitzat amb els meus alumnes de pràctiques aprofitant que era l’últim dia (el dia del comiat), que el meu tutor no hi era perquè estava a construmat i que havia d’omplir l’hora d’alguna manera. Així que ahir al vespre em vaig dedicar a preparar la sessió.

I així va quedar. Els he fet un examen sorpresa, que no posaré nota i els ho he dit, amb preguntes molt gràfiques sobre els continguts que els vaig donar jo a les sessions anteriors. S’ho han passat pipa!! Els ha encantat! I quan hem acabat hem estat jugant una estona amb simuladors de construcció de ponts i treballant la triangulació amb el Build the bridge i el Cargo Bridge. Una classe diferent, per ser l’última… Ha estat un plaer haver compartit l’experiència amb tots ells! Dijous que ve repeteixo amb l’altre grup!

Impressió 3D

Per segona vegada en aquest màster, hem tingut l’oportunitat de veure in situ com funcionen les impressores 3D.

El fet de poder dissenyar i crear les teves pròpies peces i aconseguir tenir-les a les mans en poques hores és un avanç tecnològic significatiu. I si, a més, ja comença a estar a l’abast de l’educació, en podem treure un profit enorme d’aquestes noves tecnologies! És doncs, una nova eina d’innovació a les aules.

La impressió 3D consisteix en una manera de fabricar mitjançant l’addició de material, és a dir, fer una fabricació per capes. Hi ha diverses tecnologies d’impressió segons el material utilitzat i la manera de dipositar-lo.

Amb aquesta nova eina podem estimular la creativitat de l’alumnat mentre els fem partícips d’una tencologia del futur que poden portar a casa seva en la qual poden adquirir noves habilitats tecnològiques.

Considero que hem d’intentar explotar al màxim aquest recurs als centres educatius ja que és una eina que pot motivar molt als alumnes.